La secció Porsche del Clàssic va celebrar el cap de setmana del 30 de juny i 1 juliol la seva 32ª sortida, que en aquesta ocasió era la tradicional sortida anual de dos dies.
Aquest any, la proposta era una volta -gairebé- completa al massís del Cadí, un paratge realment preciós en aquesta època d'inici de l'estiu, encara amb poca presència turística però amb una naturalesa en plenitud. No és estrany, doncs, que s'aconseguís el límit de participació de 25 vehicles Porsche al punt de partida.
El recorregut planificat incloïa la pujada a la comarca de la Cerdanya pel famós port de la Collada de Toses, un itinerari clàssic com pocs, sobretot per als que recordem quan només disposàvem d'aquesta carretera per accedir a La Molina (i la seva emblemàtica estació d'esquí), Puigcerdà i França, per la coqueta Bourg-Madame. Eren els temps en què gaudíem com no estava escrit amb el 600 de casa creient-nos Hannu Mikkola o Björn Waldegård i, a sobre, ¡sense pagar peatge!. A continuació, anàvem a buscar la N-260 de tota la vida fins a la Seu, amb l'al·licient del merescut dinar al restaurant Castell de Ciutat (quin bonic menjador, fastuós, digne de reis, amb acollida i cuina perfectes, què més es pot demanar). A la tarda vam gaudir de la visita guiada al conjunt catedralici i casc antic de la població abans d'enfilar de nou cap a la carretera direcció a Peramola per sopar i dormir a Can Boix (lloc també molt recomanable per l'acollida, l'allotjament, la cuina... i la piscina, tot sigui dit en aquestes èpoques de calors irremeiables).
Per així dir-ho, aquesta va ser la part més benestant de la sortida. L'apartat més turístic de la mateixa, sempre agraït i ben rebut pels participants. No obstant això, diumenge, després d'un esmorzar en què els amants del formatge i els embotits vam arribar a alts graus de felicitat, venia la part seriosa: preparin-se per la ruta! Des de la carretera de la Seu, més amunt d'Organyà, i per senda asfaltada (no seríem capaços de catalogar com a carretera) ens dirigim a Montan de Tost, la Barceloneta, Sorribes i Montargull fins Tuixent. Bon trot. Recorregut dur com pocs però amb la compensació d'un paisatge fantàstic.
Després del reagrupament a Coll de Port, vam iniciar la baixada fins a Sant Llorenç de Morunys, amb pas pel Coll de Jou, direcció Solsona per Timoneda i Llena i amb parada a Olius. Allà, teníem pactada una nova visita guiada a la cripta de Sant Esteve d'Olius, una meravella del segle XI, i al cementiri modernista. Ningú es vol morir, però davant l'inevitable tràngol, aquest cementiri seria una bona elecció per l'etern descans. Només cal un petit detall, estar empadronat a la parròquia amb antelació. D'aquí, es va donar pas al dinar de comiat, a la propera vila de Gironella, on la digestió es va realitzar per etapes... donada la lentitud del servei.
Almenys va donar temps a comentar el total de 363 km des de la sortida fins a l'arribada en els dos dies, a més dels viatges d'anada i tornada a casa que cada un hagués d'afrontar. Un bon cap de setmana per gaudir dels nostres Porsche que, com no podia ser d'una altra manera, va donar peu a bastants anècdotes, de les quals, un servidor no pot deixar de donar fe d'algunes d'elles.
Per exemple, sabíem amb antelació, perquè unes setmanes abans vam passar per aquí a la preparació de la sortida, que la carretera de baixada estava tallada per obres de llarga durada des de la mateixa Collada fins a Alp, el que va obligar a tornar a dibuixar l'itinerari ja acabat i baixar per La Molina i Alp. La paradoxa va ser que el permís del Servei Català de Trànsit ens seguia autoritzant a passar 'pel tram tallat! Tristament, ens vam perdre la baixada des de La Collada, més estimulant i evocadora que per La Molina.
Per fi, vam poder passar de la pluja de les dues primeres sortides de l'any al sol tòrrid d'aquesta, per injust càstig dels que prenem l'encomiable iniciativa de treure a passejar el més vell de casa... que no compta amb aire condicionat, és clar. Sent positius (qui no es consola és perquè no vol), redescobrim la utilitat de les petites finestretes davanteres orientables, abans tan en voga. Per fortuna, la piscina de Peramola, abans del sopar, va obrar incomptables resurreccions.
Com mana la tradició, un cotxe acabat de restaurar (de pel·lícula, dit sigui de pas), en ple estrena, va quedar parat en plena carretera. Afortunadament, quan ja pensava en el servei d'assistència del RACC i es resignava als inconvenients propis del succés, el seu amo va descobrir la desconnexió d'un humil cable a la bobina. Eureka! ¡Ufff, no havia estat res!
Tot això i vàries badades de ruta van ser la sal i el pebre de les dues jornades de la sortida de la secció Porsche del Clàssic. Tanmateix, com a la mili, aquestes coses són les que donen contingut a saboroses tertúlies, bromes i burles mútues, sentiment de pertinença a una secta de bojos... i bons records.
