La tan coneguda Llei de Murphy diu que si una cosa pot anar malament és molt probable que així sigui. Aplicada al nostre cas particular, si una sortida es podia complicar, ha sigut aquesta. L’únic consol és que ho ha estat per raons alienes a nosaltres.
A finals de cada any fem el calendari d’activitats per l’any següent i des de finals del 2016 aquesta sortida estava programada pel dissabte 30 de setembre de 2017. Quan ja s’apropava la data, es va convocar el referèndum del 1-O. Ens va semblar una frivolitat sortir de festa en uns moments de mobilització ciutadana intensa, com es va veure l’endemà. Per tant, es va decidir ajornar-lo pel dia de la següent cita programada, l'11 de novembre.
Ai! Vam sortir del foc per anar a caure a les brases. Per aquell dia també es va convocar a les 5 de la tarda la manifestació pels presos polítics i calia respectar els interessos dels que hi volien assistir. Gràcies a la bona voluntat mostrada per tots els participants, es va poder avançar l’horari i dinar abans del programat, permetent així a qui volgués destinar la tarda a altres menesters que ho pogués fer.
El lloc de concentració va ser a Vic, a l’aparcament de la botiga de Casa Tió, doncs el company Gil Castañé, soci d’aquesta empresa, convidava gentilment a tots els participants a un esmorzar de veritat (pa amb tomàquet, botifarra a la brasa, porró de vi,...). Gil, moltes gràcies!
El recorregut va anar des de Vic fins als volts d’Olot per la carretera de Cantonigrós i, d’allà, a Sant Privat d’en Bas des d’on, prenent un camí ramader asfaltat de 23,5 km, s’arriba a Vidrà on es va fer el reagrupament. El camí és estret i entortolligat, en alguns llocs ocupat per bestiar, però turísticament molt interessant i amb bones vistes del Puigsacalm. Desprès hem sabut que, tancant-lo al trànsit, hi passen ral·lis, així que tampoc vam fer la gran descoberta.
Després del reagrupament, vam continuar per Sant Quirze de Besora, El Collet, Sant Bartomeu del Grau, Gurb i a Vic de tornada. Tot plegat van ser uns 130 km fins el restaurant del Tennis Vic on es va dinar. És un restaurant que ens van donar a conèixer els amics de Roda de Ter en una sortida seva de fa uns anys i en teníem un bon record. El dinar va estar al nivell que recordàvem, una cuina molt cuidada.
Al dinar s’hi van afegir companys que havien fet una excursió alternativa amb una dotzena de Porsches contemporanis. A la sortida hi van participar 32 Porsches clàssics, dels que més d’un terç eren models 356, entre ells un pre-A i una peça rara, un Rometsch.
Sense arribar a ser un dia assolellat el temps es va aguantar prou clar. Cap incident a lamentar, només una avaria lleu però que va acabar amb grua i que va impedir a un company poder dinar amb tota la colla.
Donades les circumstàncies del dia, cal agrair calorosament a tothom l’ordre i serietat posats en complir puntualment l’horari escurçat i molt especialment al Toni Chinchilla i al Roger Grandía per l’ajuda prestada des del Club a l’organització de la sortida sobre el terreny. Amb gent així es pot anar a qualsevol banda, encara que la Llei de Murphy faci de les seves!
Granera.