En aquesta ocasió la sortida va ser de dos dies, el 17 i 18 de juny. Vam gaudir d'un temps inmillorable, potser una mica massa calurós per anar dins dels nostres clàssics sense aire acondicionat, però li vam restar importància. El paisatge de la zona escollida per la ruta lluïa millor d'aquesta manera.
A més, aprofitant el consell d'un dels membres de la secció Porsche, vam escollir una interessant oferta a l'Hotel Barceló Monasterio de Boltaña, un cinc estrelles en un antic monestir fantàsticament rehabilitat.
En total, vam realitzar més de 750 km entre els dos dies, i la participció va ser molt bojna, amb 26 cotxes i 48 participants, i això que a última hora tres vehicles van ser baixa per indisposició dels seus participants. Milloreu-vos!
El recorregut del dissabte era la pujada a Aínsa que déu n'hi do i, a sobre, vam escollir la ruta més turística, rebuscada i menys directe, com sempre. Al migdia a Aínsa vam dinar cuina típica de la zona sota el porxat de la plaça, un gest amable de l'Ajuntament i del restaurador que va gestionar-ho. Moltes gràcies per un detall tan bonic!
Per la tarda teníem l'opció d'anar directament a Boltaña, per aprofitar la piscina i el spa de l'hotel ja que feia una calor infernal, o anar a la vall de Pineta, al Parador del Monte Perdido, a prendre un refresc a la seva terrassa, tot i saben que podíem perdre'ns la remullada a l'hotel. El camí va ser molt agradable i les vistes des del Parador son inmillorables. Els que van prendre la segona opció, van estar de sort ja que encara van poder gaudir d'un bany abans del sopar a l'hotel.
El dia següent, després d'esmorzar i deixar l'hotel, ens vam dirigir camí de la serra de Guara, cap a Alquézar, una població històrica molt maca que, després d'anys d'abandonament, fou redescoberta i restaurada amb molt bon gust, de manera que s'ha pogut explotar turísticament. S'ha de dir que la situació del poble, penjant sobre uns barrancs, és un espectacle. Hem d'agrair a l'alcalde, molt amable, que ens va donar permís per aparcar en una zona de vianants a la part alta del poble, sota el Castell i la Colegiata.
Vam realitzar una visita guiada i després vam tornar als cotxes per dirigir-nos a Bierge a dinar. Els cotxes amb menys cavalls van tenir problemes per superar la pujada d'accés a l'aparcament...baixar va ser fàcil, però pujar ja va ser altra cosa...
A Bierge, després de dinar, s'inicià la dura tornada. Dura perquè va suposar entrar al cotxe que havia estat aparcat al sol i conduir mentre se'ns torrava la pell, paraula d'aquest humil cronista que ho va patir! Acabaré instal·lant un ventilador elèctric com els que tenien els taxistes als anys 60, llàstima que no en deuen tenir de 6V.
Finalment, una paraula en favor de la cuina aragonesa. Potser no serà tan variada com la mediterrània, ja que es basa molt amb el be - el famós "ternasco"-, però als dos restaurants en que vam menjar estava tot deliciós... Sobretot el ternasco de dissabte a Aínsa..quina meravella!
